La migració és simplement el desplaçament d’individus d’un lloc a un altre. De tots és prou conegut el fenomen migratori de les aus ( cap al nord a l’estiu i cap al sud a l’hivern) però també alguns insectes voladors poden creuar mars i continents, i certs amfibis realitzen migracions d’un medi terrestre a un medi aquàtic on es reprodueixen. Aquestes espècies es limiten a buscar recursos i condicions més favorables, en un altre espai, per tal de poder sobreviure.
Les migracions més curioses, però, estan protagonitzades per alguns peixos. Les tonyines, per tal de buscar zones d’alimentació o de reproducció són capaces de recórrer milers de quilòmetres; l’areng efectua grans migracions a la recerca d’aigües més càlides on abundi el plàncton; el salmó passa gran part de la seva etapa de creixement al mar i penetra als rius per realitzar-hi la fresa...
Però, una de les migracions més espectaculars és, sense cap mena de dubte, la que protagonitzen les anguiles. Aquests animals amb el cos allargat i cilíndric, talment com si es tractés d’una serp, viuen als nostres rius, i hi ha qui encara recorda d’haver-ne pescat a l’Empordà. Quan les femelles tenen entre vuit i tretze anys d’edat, baixen fins a les desembocadures. Sovint, per aconseguir-ho, han de travessar zones sense aigua, per la qual cosa es veuen obligades a reptar. En arribar a la desembocadura es troben amb els mascles i junts abandonen les aigües continentals i es dirigeixen al mar dels Sargassos, a la regió occidental de l’Atlàntic, prop de les Illes Bermudes. Aquesta migració pot durar fins a sis mesos. Un cop al mar dels Sargassos es dóna la posta dels ous i després d’això, les anguiles adultes moren. Aquests ous passen per diverses fases i després de gairebé dos anys de viatge, arriben a la plataforma continental d’Europa i del Nord d’Àfrica en forma de petites angules que remunten les aigües continentals, per tornar als rius dels seus progenitors.
La migració, sol anar acompanyada, d’esforç, dificultat i dolor. Només l’esperança de millorar les condicions o la simple necessitat de sobreviure, poden donar el valor suficient per prendre una decisió d’aquesta magnitud.
A vegades em pregunto què pensarien les anguiles si en arribar al mar dels Sargassos, quan només els queda un petit alè de vida, el just per a poder-se reproduir, algú els preguntés:
- On teniu els papers?
