Sempre és bona època per anar a descobrir els secrets de la natura. Sovint, no cal allunyar-nos gaire de casa. Que us semblaria una ruta olfactiva pel Manol?
Em dirigeixo cap al Centre de Cultura i Esbarjo i un cop allà vaig baixant per la carretera de Borrassà, fins que arribo sota el pont de l’autopista. M’hi aturo aprofitant-ne l’ombra -la tarda d’avui és realment calorosa!- i m’adono que l’estiu ha arribat al seu zenit. M’envolta un esclat de seducció, cada flor, cada papallona, cada cant d’ocell... m’ofereix el seu perfil més atractiu intentant encisar-me perquè oblidi el meu veritable propòsit: la captura de perfums!
Potser sí que sembla una mica estrany, però fa dies que hi penso, i he arribat a la conclusió que les fragàncies són un element essencial del paisatge i que juntament amb els sorolls, les textures, els colors... formen un tot que no admet cap absència.
Continuo caminant en direcció a la Gorga Blava, i m’arriba la familiar flaire del fonoll, una planta general a tot al país i comuna a les vores dels camins, marges i talussos. És troba dins el grup de les plantes medicinals per la seva utilitat en casos de males digestions, cucs i inapetència. També s’utilitza a la cuina per donar un agradable gust d’anís a pèsols i mongetes. Antigament es creia que collida la nit de Sant Joan, preservava dels maleficis.
No trigo gaire estona a arribar a la gorga i poc després travesso el riu. M’envaeix una altra olor també molt coneguda: és la menta en aquest cas, però, la menta d’aigua, una varietat que es fa en sòls inundats i que en hibridar amb la Mentha spicata donen com a resultat la M. x piperita, o menta cultivada, que és la que s’utilitza per fer infusions i licors. Barrejada amb la menta, es distingeix la suau i dolça essència de la flor d’un saüc, que també es troba prop de les aigües. El nom d’aquesta planta deriva de la paraula grega “sambucé” que significa flauta, ja que aquest instrument es construïa amb la fusta d’aquest arbust. Actualment està indicat com a planta medicinal en casos de grip, refredat, pedres etc.
En allunyar-me de les aigües el verd tendre va perdent importància i el color glauc s’apodera de la situació. Puc respirar l’aroma que m’ofereixen algunes mates de farigola que es resisteixen a cedir el protagonisme que han tingut a principis de primavera. La farigola és, sens dubte, una de les plantes més populars i conegudes. Pels grecs simbolitzava l’activitat i les Dames de l’edat Mitjana, brodaven la figura de la farigola a la roba dels seus cavallers. S’utilitza molt com a desinfectant i per solucionar diversos problemes de l’organisme com les digestions lentes , els cucs, els refredats, la tos irritativa i la bronquitis. A la cuina és excel·lent com a condiment i per fer-ne sopes.
Comença a fer una mica d’aire i la flaire que m’arriba delata que no gaire lluny hi deuen haver flors de ginesta que ja han florit. Tal i com diu el refranyer: “Quan la ginesta floreix, Corpus s’atansa” o “Si la ginesta no floria, la festa de Corpus no es faria”. Els pètals de les seves flors s’utilitzen per fer les catifes típiques d’aquesta diada.
Tot caminant he arribat fins a la Gorga dels Figuerencs. M’aturo sota l’ombra d’un freixe que s’emmiralla a les aigües. Ja no fa tanta calor i l’oreig cada vegada és més fort. Els perfums es barregen i només en puc distingir un de sol, ple dels matitzos indescriptibles de... tots els perfums de camí!
