Ratafia

Ratafia a l’hivern, amb un got baix i ample que deixa escapar l’aroma anisat, però no la seva escalfor. Ratafia a l’estiu, amb un got de tub i amb una mica de gel que transforma el color fosc al to de la mel....
La ratafia és un dels licors més popular a les comarques gironines i és també vigent a una part importat dels països de parla catalana. Aquesta beguda alcohòlica elaborada bàsicament amb nous verdes, plantes aromàtiques i espècies macerades amb anís o aiguardent compta amb una llarga tradició que ha passat de generació a generació.
Segons la “Rondalla de la Ratafia” de Jacint Verdaguer, aquest licor digestiu sense nom, va ser batejat per tres bisbes. Segons la història, els tres eclesiàstics es trobaven reunits a una masia per aclarir certs assumptes. Després de conversar llargament, van aconseguir posar-se d’acord i van demanar al masover alguna cosa per beure per calmar les seves goles seques de tant discutir. El masover els va oferir una beguda anònima, de gust exquisit. Els bisbes van decidir batejar-la amb un nom inspirat amb el brindis de la signatura del tracte: rata fiat! o sigui “ratificat”, “queda firmat”.
Sota aquest nom s’hi amaguen moltíssimes variants. Cada zona, cada família, cada persona té la seva manera d’elaborar aquesta beguda. No hi ha una sola recepta i cada una d’elles té moltes possibilitats de ser interpretades: com es pot mesurar la mida de cada brot?
Les fires i les mostres de ratafies propicien el tast de diferent versions de la mateixa beguda. Cal destacar la fira de Santa Coloma de Farners (la primera setmana de novembre), la de Besalú (la primera de desembre), i la de Centelles (a principis de Juny).
La ratafia té també un paper important a la cuina catalana. A la carta ens poden sorprendre plats com: “Fetge gras amb caramel de ratafia”, “Conill guisat amb l’aroma de ratafia”, “Flam de ratafia i nous”, “Coca de ratafia” etc...
Cada persona es pot elaborar la seva pròpia ratafia. L’època per fer-la és a finals de juny. El més indicat seria recollir les herbes la nit de Sant Joan, però si no creieu en màgia, ho podeu fer en un altre moment. La base és l’aiguardent o l’anís o bé una barreja dels dos. Cal posar el licor a una garrafa de vidre. Després s’hi afegeixen els ingredients segons els vostres criteris i s’ha de ben tapar el recipient. Després, cal deixar-lo quaranta dies a sol i serena.
Passats aquest dies, cal colar la brossa. La ratafia agraeix un temps de repòs, el seu gust agafa serenitat i el seu color es vesteix d’elegància...

Ja per acabar, us passo una recepta molt antiga provinent de la Garrotxa, que m'ha arribat a través de la família Rovira de Beuda i Besalú. Feu-la sense pressa, com si fos un beuratge màgic... no us donarà la joventut eterna, però sí, l'oportunitat de sentir les essències ancestrals de la terra.

Recepta de Ratafia
Aquests ingredients són per un litre d’anís

3 brots de camamilla
3 brots de til•la
3 brots de menta sopera
3 brots de menta del caramel
3 brots de menta peluda
3 brots de tarongina
3 brots de Maria Lluïsa
3 brots de serpoll
1 brot de poliol
1 brot de pota de colom
1 brot de vainilla en rama
1 brot de canyella en rama
3 grans de ginebra
3 grans de ginebró
3 grans de clavell
3 grans de comí
3 grans de matafaluga
1 nou moscada
1 nou verda
½ pell d’una llimona
250 g. de sucre